La marxa exploratòria a Nou Barris
Del 30 d’abril al 8 de maig de 2023, es va dur a terme una marxa exploratòria al districte de Nou Barris, com a part del projecte Ciutats Vivibles. Aquesta iniciativa, resultat de la col·laboració entre diverses entitats de Barcelona i Entrepobles, va tenir com a objectiu visibilitzar les lluites i iniciatives al voltant del dret a la ciutat i contra l’extractivisme urbà.
El teixit associatiu i veïnal de Nou Barris, la seva història de lluita i la seva ubicació geogràfica combinant elements rurals i urbans, el converteix en l’escenari ideal per realitzar una marxa exploratòria el propòsit de la qual és mostrar com es pot crear una ciutat més vivible i abordar els desafiaments en temes com salut, habitatge, migració i crisi climàtica, amb perspectiva de gènere interseccional, destacant la importància de la lluita ciutadana en la transformació urbana.
Context històric sobre la relació entre el districte de Nou Barris i Entrepobles
Des dels seus inicis, habitants del districte de Nou Barris han estat part integral de la base social d’Entrepobles, alhora que han estat vinculades al teixit associatiu local. Al districte, s’han desenvolupat diverses associacions veïnals, feministes i culturals que han exercit un paper important.
Si retrocedim en el temps, aquesta connexió amb el teixit associatiu ha permès en moltes ocasions l’ús dels locals d’aquestes entitats per dur a terme activitats de solidaritat internacional, tant per iniciativa d’Entrepobles com en col·laboració amb les pròpies activitats de les entitats.
Per il·lustrar alguns exemples, durant els anys 90, quan va sorgir un moviment internacional en solidaritat amb Guatemala, es van rebre i organitzar actes de benvinguda al casal del barri de la Prosperitat per a les companyes de les CPRs que van arribar a Barcelona. Així mateix, des dels anys 90, Entrepobles ha col·laborat amb l’Escola Freire en l’agermanament Delft-Estelí, en el marc dels moviments de solidaritat internacional amb Nicaragua. Aquesta col·laboració ha abastat des de la formulació de projectes fins a la realització d’activitats en suport als comitès de Nicaragua.
També ha existit una col·laboració molt interessant amb l’Escola Antaviana, a través del projecte “El món de colors”, on un grup de dones equatorianes i catalanes anomenat Llactacaru van treballar juntes en una activitat extraescolar que fomentava la diversitat, l’intercanvi cultural i diferents formes de fer les coses.
No obstant això, el treball més significatiu s’ ha realitzat en solidaritat amb persones provinents de països com Hondures, Guatemala, Nicaragua i Perú. En aquest sentit, Entrepobles ha ofert materials temàtics per als casals de Barri i ha projectat documentals en diferents ocasions i amb diferents nivells d’intensitat, especialment en dates destacades com el 8 de març o el 25 de novembre.
Recentment, s’ha establert una estreta col·laboració entre Entrepobles i el districte de Nou Barris, especialment en els projectes de Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta col·laboració ha estat particularment centrada en produccions audiovisuals relacionades amb la migració, com “La Meva Pell” i “Descendents”, on les protagonistes són les pròpies entitats, com 9Barris Acull, i les veïnes nouvingudes. També amb la salut com la producció del documental sobre el VPH titulat “Papiloma, les dones hem de decidir!!”. Aquest document aborda els efectes de la vacuna en nenes i dones.
En resum, la relació de col·laboració entre Entrepobles i Nou Barris s’ha desenvolupat des dels anys 90 i continua en l’actualitat de manera orgànica gràcies a la participació directa amb els barris.
Els passos de la marxa exploratòria
La marxa exploratòria es va dur a terme durant diversos dies per abastar diferents temàtiques relacionades amb els drets a la ciutat al districte de Nou Barris. Es van realitzar parades estratègiques en diferents indrets del districte: la Assemblea de la Vall de Can Masdeu per abordar temes ecosocials i autogestius, el SAP Muntanya per destacar la defensa de la sanitat pública, l’esdeveniment “La Cultura va de Festa” per conèixer les entitats de la Coordinadora de Nou Barris i escoltar les demandes veïnals, 9Barris Acull per tractar l’acollida a noves veïnes, i finalment la Cooperativa d’habitatge Cirerers per explorar els desafiaments de la gentrificació i possibles solucions.
Primera parada: Asamblea de la Vall de Can Masdeu
La primera parada de la marxa va tenir lloc el 30 d’abril de 2023 a la vall de Can Masdeu.
Vam ser cordialment rebudes per l’Assemblea de la Vall, una coalició formada per 5 col·lectius locals: el Punt d’Interacció de Collserola (PIC), la Casa de Can Masdeu, la Casa dels Futurs, els Horts Comunitaris i Regenerades.
Durant la visita, vam tenir l’oportunitat de submergir-nos en la vida de les persones que habiten a la vall i explorar els horts comunitaris. Va ser una experiència enriquidora que ens va permetre conèixer un estil de vida alternatiu i en harmonia amb la natura, així com els projectes agroecològics que es duen a terme a la zona. A més, també ens endinsem en la història, el present i les perspectives futures de la vall.
PIC i Casa de Can Masdeu
La masia de Can Masdeu és una antiga casa pairal situada al Parc Natural de Collserola, a Barcelona. La seva història està marcada per un procés d’ocupació i transformació dut a terme per un col·lectiu de persones compromeses amb l’ecologia, la sostenibilitat i la vida comunitària.
En la dècada de 1990, la masia es trobava abandonada i en deteriorament. Un grup de persones la van ocupar l’any 2001 amb l’objectiu de crear un espai autogestionat i desenvolupar projectes que promoguessin la participació ciutadana, l’agroecologia i la vida en comunitat.
Al llarg dels anys, el col·lectiu ha treballat en la restauració i rehabilitació de la masia, convertint-la en un lloc habitable i funcional. Han creat horts comunitaris, espais de trobada i activitats educatives, promovent la producció d’aliments ecològics i l’intercanvi de coneixements sobre agricultura sostenible.
L’ocupació de Can Masdeu ha estat un procés col·lectiu recolzat per moltes entitats i veïnats del districte de Nou Barris, en el qual nombroses persones i col·lectius compromesos amb la defensa del medi ambient i la construcció d’alternatives socials hi han participat. Malgrat els desafiaments legals i socials als quals s’han enfrontat, han perseverat i s’han convertit en un símbol de resistència i lluita per una forma de vida més sostenible i comunitària.
En l’actualitat, s’enfronten a una denúncia relacionada amb la rampa d’accessibilitat. Aquesta situació sembla mancar de sentit, ja que la rampa ha estat construïda de manera acurada i pensada per tenir el menor impacte possible en l’entorn natural, mentre brinda l’oportunitat necessària perquè persones amb diversitat funcional puguin visitar el lloc. És important destacar que aquesta denúncia, acompanya altres successives en el que sembla ser un intent de debilitar, estigmatitzar i soscavar els veritables moviments socials que busquen promoure la inclusió i l’accessibilitat per a totes les persones. Malgrat aquest obstacle, el compromís de Can Masdeu amb els seus principis i valors segueix ferm, i resulta ser una font d’inspiració per a altres projectes que busquen un canvi cap a una societat més justa i sostenible.
Horts Comunitaris i Regenerades
Els horts comunitaris de Can Masdeu i el col·lectiu Regenerades es basen en principis d’agricultura ecològica i sostenible, impedint l’ús de productes químics i promovent pràctiques respectuoses amb el medi ambient. Aquests horts no només proveeixen aliments frescos i saludables per a les persones que participen en el projecte, sinó que també fomenten l’intercanvi de coneixements i experiències sobre agricultura regenerativa i ecologia.
A més de la producció d’aliments, els horts comunitaris de Can Masdeu són espais de trobada i socialització. Les persones que participen en el projecte treballen juntes, compartint tasques i responsabilitats, la qual cosa enforteix els vincles comunitaris i promou la solidaritat i la cooperació.
Aquests horts també són llocs educatius, on es realitzen tallers, xerrades i activitats relacionades amb l’agricultura ecològica, la biodiversitat i la consciència ambiental. Es busca fomentar l’aprenentatge col·lectiu i brindar oportunitats perquè les persones es connectin amb la natura i comprenguin la importància de la producció d’aliments de manera sostenible.
Els horts comunitaris de Can Masdeu exerceixen un paper fonamental en el projecte autogestionat d’aquest espai, no només per ser des dels seus orígens part integral de la defensa de la vall, la seva forma de vida i els seus habitants, sinó perquè aborden de manera directa la crisi climàtica i els seus impactes directes. Els horts també s’enfronten a desafiaments relacionats amb la sequera i el risc d’incendis a la zona de Collserola.
La sequera és un fenomen recurrent i preocupant que afecta no només els horts de Can Masdeu, sinó tota la regió. La manca de pluges i la disminució dels recursos hídrics representen una amenaça per al creixement dels cultius i la disponibilitat d’ aigua per al reg. En aquest sentit, és crucial implementar estratègies de gestió de l’aigua eficients, com la recol·lecció i emmagatzematge d’aigua de pluja, l’ús de sistemes de reg sostenibles i l’elecció de cultius resistents a la sequera.
Un altre desafiament significatiu és el risc d’incendis forestals a la zona de Collserola, on es troba Can Masdeu. Els incendis forestals representen una greu amenaça per als horts i la biodiversitat local. Per reduir aquest risc, és fonamental realitzar accions de prevenció, com la neteja de vegetació seca, la creació de tallafocs i la implementació de mesures de seguretat adequades. A més, la restauració i el manteniment de les basses d’aigua a la zona exerceixen un paper decisiu en la mitigació d’incendis, ja que compten amb una font d’aigua per a l’extinció d’incendis i la irrigació dels horts.
És important destacar que l’atenció i el suport de les administracions són essencials per abordar aquests desafiaments. La restauració i el manteniment adequat de les basses d’aigua a la vall de Can Masdeu no només beneficiarien els horts comunitaris, sinó que també contribuirien a la protecció de l’entorn natural i la prevenció d’incendis a Collserola. Així mateix, es requereix una major consciència i acció col·lectiva per enfrontar la crisi climàtica i els seus impactes, fomentar pràctiques de mitigació i adaptació en l’agricultura i promoure polítiques que impulsin la sostenibilitat i la justícia ambiental.
La Casa dels Futurs
La Casa dels Futurs és un projecte innovador que té com a objectiu establir una infraestructura física i educativa de llarg termini per brindar un millor suport als moviments socials i ecologistes en un context de crisi climàtica. La seva visió és transformar l’antic Hospital Sant Llàtzer de Barcelona en un Centre de Justícia Climàtica permanent i una Escola de Moviments, on es promogui la solidaritat, la cooperació i la recerca de solucions socials i locals per prosperar en un planeta malmès.
Aquest projecte s’enfoca en la justícia climàtica, entenent que els impactes del canvi climàtic sorgeixen de manera desproporcionada a les comunitats més vulnerables i marginades. La Casa dels Futurs busca ser un espai de trobada i col·laboració per als moviments socials i ecologistes, on es comparteixin coneixements, s’impulsin iniciatives transformadores i es generin estratègies per abordar els desafiaments climàtics des d’una perspectiva inclusiva i equitativa.
La Casa dels Futurs es proposa construir una Escola de Moviments, on es promogui l’intercanvi d’experiències i sabers entre diferents col·lectius, artistes i activistes. A través de programes educatius, recerca, tallers i activitats formatives, es busca enfortir les capacitats de les persones involucrades en els moviments socials i ecologistes, potenciant el seu lideratge, habilitats organitzatives i capacitat d’acció per enfrontar la crisi climàtica.
A més, la Casa dels Futurs es planteja com un espai d’inspiració i polinització d’idees. Busca generar sinergies entre els diversos moviments i col·lectius, fomentant la col·laboració i la creació de xarxes de suport. D’aquesta manera, es busca potenciar l’impacte dels moviments socials i ecologistes, promovent solucions innovadores i transformadores per abordar la crisi climàtica i construir un futur sostenible des del seu enfocament en la justícia climàtica i la promoció de solucions socials i locals que reforcen la importància de la solidaritat, la cooperació i l’acció col·lectiva per abordar els desafiaments climàtics al nostre planeta.
El Mapa de la Vall de Can Masdeu
Totes les organitzacions que conformen l’ Assemblea de la Vall de Can Masdeu es van donar a la tasca de fer una contracartografia de la vall, aquesta pràctica busca generar representacions alternatives i crítiques, desafiant les visions hegemòniques i dominants de l’espai i el territori. A través del Mapa de la Vall de Can Masdeu, es busca donar veu a la comunitat històricament marginada dels mapes convencionals, recollint la memòria històrica de les persones que habiten la vall, així com el present i el futur que volen les persones en aquesta localitat. Per tant, l’Assemblea de la Vall de Can Masdeu es reconeix com un espai viu i dinàmic de defensa de la justícia climàtica entesa com la justícia que sosté la vida del planeta, on s’organitzen activitats culturals, trobades, tallers i debats sobre temes relacionats amb l’ecologia, l’autogestió i la justícia climàtica i social. És un exemple d’autogestió i transformació comunitària que inspira altres persones i projectes similars.
Segona parada: SAP Muntanya
La segona parada de la marxa exploratòria es va dur a terme el 3 de maig de 2023 en un lloc emblemàtic: les escales mecàniques de l’Hospital Vall d’Hebron.
Ens reben en aquest espai, les veïnes, veïns i entitats del districte de Nou Barris, conegudes com a SAP Muntanya, que es reuneixen cada dimecres de 10 a 12 del matí per alçar la seva veu i lluitar per una sanitat universal, justa i accessible per a totes les persones.
Aquest punt de trobada s’ha convertit en un símbol de la lluita pels drets sanitaris al districte. En aquesta comunitat s’uneixen en solidaritat i reivindiquen la importància d’un sistema de salut veïnal que garanteixi l’accés a serveis de qualitat sense importar la situació econòmica, l’origen o qualsevol altra condició.
La reunió setmanal a les escales mecàniques de l’Hospital Vall d’Hebron és una manifestació tangible de la unitat i la determinació de les veïnes i les entitats del districte de Nou Barris. A través d’aquesta plataforma, es comparteixen experiències, es plantegen propostes i es promouen accions per visibilitzar les necessitats de la comunitat i exigir un canvi positiu en l’àmbit sanitari.
És important destacar que la lluita per una sanitat universal, justa i accessible no només es limita a les reunions a les escales mecàniques. Aquestes veïnes i entitats també participen activament en campanyes, manifestacions i accions comunitàries per promoure la consciència i la mobilització al voltant d’ aquesta causa.
El SAP Muntanya té una sèrie de demandes fonamentals que busquen millorar el sistema de salut i garantir la igualtat d’accés als serveis mèdics. Aquestes demandes inclouen:
- Reducció dràstica de les llistes d’espera en consultes mèdiques, especialistes, proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques i rehabilitació.
- Reobertura de serveis i plantes que han estat tancats a causa de retallades pressupostàries.
- Prohibició d’activitats privades en centres assistencials finançats amb fons públics.
- Protecció de la privacitat de les dades clíniques, impedint la seva venda o cessió a entitats privades.
- Lluita contra la corrupció, exigint màxima transparència en la gestió del sistema de salut.
- Augment del pressupost destinat a la salut, recuperant les retallades d’anys anteriors i prioritzant la salut pública i l’atenció primària i comunitària.
- Organització i enfortiment dels recursos sanitaris públics en àrees com salut mental, atenció sociosanitària i rehabilitació.
- Revisió dels objectius i protocols relacionats amb la salut laboral, l’ICAM (Institut Català de la Salut) i les malalties emergents.
- Recuperació dels llocs de treball perduts des de 2010 i millora de les condicions laborals.
- Rebuig als consorcis i altres formes de privatització encoberta, advocant per l’enfortiment de l’Institut Català de la Salut (ICS) com a nucli integrador del sistema públic.
- Establiment d’una participació real de la ciutadania en la governança i control del sistema i dels centres sanitaris.
Aquestes demandes reflecteixen la lluita del SAP Muntanya per un sistema de salut més just, equitatiu i participatiu, on les necessitats de la comunitat siguin ateses de manera efectiva i on es garanteixi l’accés universal a l’atenció mèdica de qualitat.
Tercera parada: La Coordinadora de Nou Barris a la “Cultura va de Festa”
La marxa exploratòria va fer la seva tercera parada a la “Cultura va de festa” el 7 de maig de 2023, un esdeveniment organitzat per la Coordinadora de Nou Barris al parc de la Guineueta.
Aquesta celebració va ser escollida específicament a causa que va proporcionar una oportunitat immillorable per conèixer en poc temps la gran varietat d’entitats que participen a Nou Barris. Aquí ens van rebre les persones representants de les entitats i van donar testimoni, a l’escenari, de les seves demandes.
La Coordinadora de Nou Barris es destaca com un espai de trobada i col·laboració entre diversos col·lectius i associacions veïnals, culturals, educatives, feministes, ecologistes i altres grups de la societat civil. La seva missió principal és fomentar una participació ciutadana activa, impulsar accions i propostes col·lectives, i generar espais de diàleg i reflexió sobre les problemàtiques i necessitats del districte.
En el marc de “La Cultura va de Festa”, la Coordinadora de Nou Barris va presentar el darrer número de la revista Clatellot, una publicació col·laborativa que recopila les demandes i prioritats dels barris per al mandat del 2023. Durant aquest esdeveniment, representants de les entitats veïnals van pujar a l’escenari per llegir aquestes demandes com un pregó, ressaltant així la col·laboració i el compromís comunitari de Nou Barris en la defensa dels seus barris.
La revista Clatellot és un exemple concret de la participació activa de les entitats veïnals en la promoció d’accions col·lectives per abordar les necessitats de la comunitat. En compartir aquestes demandes en un esdeveniment públic, es busca generar consciència i mobilització en la comunitat, amb l’objectiu d’influir en les polítiques i decisions que impacten directament en la vida de les persones que habiten els barris.
Aquestes són algunes de les demandes principals de la Coordinadora de Nou Barris plasmades a la revista Clatellot:
- Millora de la participació i el diàleg amb el conjunt del moviment veïnal. Nou Barris es caracteritza per la seva diversitat i riquesa de col·lectius i associacions veïnals, i és fonamental enfortir la col·laboració i la participació activa de tots ells. Això implica establir espais de trobada, taules de diàleg i mecanismes de participació ciutadana que permetin una àmplia representació dels barris i una presa de decisions més democràtica.
- Lluita contra les desigualtats i els seus efectes. La lluita contra les desigualtats i els seus efectes és un altre eix fonamental en l’agenda de Nou Barris. El districte s’enfronta a reptes socioeconòmics importants, i cal implementar polítiques i mesures que redueixin les bretxes i promoguin l’equitat. Això implica abordar la pobresa, l’exclusió social, l’accés a l’habitatge digne, l’educació, l’atenció sanitària i altres serveis bàsics, garantint que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i drets.
- Lluita contra els impactes del canvi climàtic i la crisi ecològica. En relació amb el canvi climàtic i la crisi ecològica, Nou Barris reconeix la importància de prendre mesures per reduir els impactes i promoure la sostenibilitat ambiental. Això implica fomentar l’eficiència energètica, la mobilitat sostenible, la gestió de residus, la protecció d’espais naturals i la promoció de pràctiques sostenibles. Així mateix, cal conscienciar i sensibilitzar la comunitat sobre la importància de tenir cura de l’entorn i adoptar més hàbits responsables amb el medi ambient.
- Completar els equipaments pendents. Un dels objectius de Nou Barris és completar els equipaments pendents al districte. Això inclou la creació i millora d’infraestructures i serveis comunitaris, com centres cívics, biblioteques, espais culturals, instal·lacions esportives, parcs i zones verdes. Aquests equipaments són essencials per promoure la vida comunitària, el desenvolupament social i cultural, i el benestar dels residents.
La col·laboració veïnal i comunitària de Nou Barris exerceix un paper fonamental en la defensa dels barris i en la promoció d’un entorn més just i equitatiu. A través d’iniciatives com la revista Clatellot i esdeveniments com “La Cultura va de Festa”, s’enforteix la veu col·lectiva de la comunitat i es visibilitzen les problemàtiques i necessitats dels barris. Aquestes accions col·lectives impulsen canvis concrets per millorar la qualitat de vida dels veïnats i promoure una major justícia social i climàtica al districte.
Quarta i última parada: 9Barris Acull i Cirerers
El 8 de maig de 2023, culminem la nostra marxa exploratòria en companyia de dues organitzacions emblemàtiques: 9Barris Acull i la Cooperativa d’habitatge Cirerers. Aquestes organitzacions representen desafiaments crucials i de vegades contradictoris que enfronta la ciutat de Barcelona: l’atenció a les persones migrants i la lluita contra la gentrificació.
9Barris Acull
L’associació té les seves instal·lacions dins l’edifici conegut com a Arxiu de Roquetes, aquí ens reben las seves integrants més compromeses i històriques per explicar-nos el funcionament de l’entitat i la història d’un districte que defensa i es solidaritza amb el veïnat vingui d’on vingui.
9Barris Acull és una associació conformada per persones i entitats de diversos entorns que treballen de manera coordinada per fomentar la convivència en la diversitat que caracteritza els barris i el territori.
A finals dels anys noranta, davant la nova realitat migratòria que s’estava experimentant als barris i les notícies que arribaven d’altres llocs sobre problemes de convivència i brots xenòfobs, el teixit associatiu del districte va reconèixer la necessitat de reflexionar i abordar la situació de forma conjunta i coordinada. Des de l’inici, el projecte es va basar en la percepció de les persones migrants com a noves veïnes i veïns, amb necessitats similars, però també diferents a les de la resta d’habitants dels barris.
Des del principi, es va buscar actuar de manera transversal i coordinada, aprofitant l’experiència i el coneixement específic de les diferents entitats, i considerant les perspectives de totes les persones que conviuen en un determinat territori com a veïns i veïnes amb necessitats i preocupacions similars. Per aquesta raó, es va optar per treballar en xarxa, on cada entitat aborda la nova realitat des del seu propi territori i àmbit de treball, però ho fa de manera coordinada a través de la col·laboració conjunta.
La finalitat de l’Associació és promoure la cohesió social i la convivència entre les persones que resideixen als nostres barris. Això s’aconsegueix a través dels eixos de treball: Convivència i diversitat; igualtat de drets; participació i treball en xarxa; i formació, reflexió i presència social.
El treball de 9 Barris Acull se centra en fomentar la convivència i la cohesió social als barris a través d’accions transversals, promovent la igualtat de drets, la participació ciutadana i la reflexió col·lectiva. El seu enfocament en la diversitat i la col·laboració entre entitats ha permès abordar els desafiaments migratoris i construir comunitats més inclusives i solidàries.
Cirerers
Al barri popular de Roquetes, destaca l’edifici Cirerers com una alternativa innovadora per fer front a la gentrificació i promoure solucions socials en matèria d’habitatge. Ubicat a la cantonada entre el carrer Pla dels Cirerers i la plaça de les Dones de Nou Barris, aquest edifici representa una resposta integral a les necessitats de la comunitat, basada en tres conceptes fonamentals.
En primer lloc, Cirerers exerceix un paper destacat com a ròtula urbana en articular la relació entre diferents teixits urbans presents a l’àrea. En una banda, connecta amb un teixit propi dels anys 60, caracteritzat per edificacions entre mitgeres i autoproduïdes, mentre que a l’altra banda es vincula amb un teixit contemporani d’edificis exempts i de major alçada. Aquesta articulació s’assoleix a través d’un tall horitzontal a l’edifici, mostrant una façana separada de la mitgera que permet la integració amb els edificis veïns i l’ obertura cap a la plaça. Així, l’edifici Cirerers esdevé un element cohesionador en la configuració urbana de l’entorn, respectant la història i la diversitat arquitectònica del barri.
En termes de convivència i comunitat, Cirerers es concep com una sola casa pensada des de i per a la comunitat de 32 unitats de convivència que hi resideixen. El disseny de l’edifici promou la interacció i la vida comunitària en explorar els espais i trànsits entre el públic i el privat. S’han incorporat carrers i places interiors que se succeeixen en cada planta, convertint-se en el cor de la vida col·lectiva. A la planta baixa, el paviment de la vorera s’estén a l’interior de l’edifici, creant un ambient acollidor propici per a la convivència. Aquests carrers-replans connecten els espais privats de les plantes superiors amb els espais comunitaris ubicats a la planta baixa, tercera i sisena, els quals s’obren cap a l’exterior, fomentant la interacció amb el barri i la ciutat.
Pel que fa a la sostenibilitat i el respecte per l’entorn natural de Collserola, l’edifici Cirerers destaca pel seu equilibri ambiental positiu i el seu enfocament en l’eficiència energètica. El seu disseny es basa en criteris de passiu estàndard, que inclouen alta compacitat, aïllament tèrmic, control solar i ventilació mecànica amb mínima pèrdua tèrmica. A més, s’utilitzen materials ecològics com la fusta, el morter de calç, els panells de fibra de guix i la llana de roca, amb una empremta ambiental mínima. L’elecció d’energies renovables, com l’energia solar fotovoltaica i l’aerotèrmia, contribueixen a reduir la demanda energètica de l’edifici. És destacable que l’estructura de l’edifici s’hagi construït principalment amb fusta, la qual cosa no només aporta calidesa i bellesa estètica, sinó que també contribueix significativament a la reducció d’ emissions de CO2. A més, la construcció en sec facilita el reciclatge, la reducció de residus i la reutilització de materials, promovent un enfocament més sostenible i respectuós amb l’entorn natural.
L’edifici Cirerers a Nou Barris va més enllà de ser una solució habitacional. Representa una proposta integral per abordar la gentrificació i promoure solucions socials en concordança amb l’ entorn natural de Collserola. El seu disseny respectuós, el seu enfocament comunitari i el seu compromís amb la sostenibilitat van demostrar com és possible crear habitatges cooperatives que no només satisfan les necessitats de la comunitat, sinó que també es fusionen harmònicament amb la bellesa i la sostenibilitat de l’entorn natural.
Conclusió
Explorar el districte de Nou Barris a través del treball associatiu d’organitzacions com la Assemblea de la Vall de Can Masdeu, SAP Muntanya, la Coordinadora de Nou Barris, 9Barris Acull i Cirerers, ens brinda una oportunitat única per comprendre el seu paper cabdal en la construcció de ponts entre la comunitat local i la defensa dels drets, contribuint així a fer de Barcelona una ciutat més habitable i sostenible.
Durant la marxa exploratòria, queda patent l’impacte positiu d’aquestes entitats en la comunitat. El seu enfocament integral i coordinat aborda els desafiaments socials i ambientals, reconeixent la interconnexió entre la convivència en la diversitat, la igualtat de drets, la participació ciutadana i la protecció de l’entorn natural, la qual cosa repercuteix positivament en la salut integral de la comunitat.
El teixit associatiu enforteix els llaços comunitaris, fomenta la solidaritat i la col·laboració entre diferents actors, creant espais de participació activa. En abordar problemàtiques com la gentrificació, la salut i la convivència intercultural, aquestes organitzacions no només milloren la qualitat de vida de les persones al districte, sinó que també contribueixen a construir un model urbà més just.
La marxa exploratòria evidencia la importància del treball associatiu al districte de Nou Barris i la seva contribució a la transformació de Barcelona en una ciutat més vivible, on la justícia social i la justícia climàtica s’integren per crear un entorn més sostenible. Aquesta experiència ens mostra com la col·laboració entre diverses entitats i la comunitat local pot generar un impacte significatiu en la construcció d’una ciutat feminista, cuidadora i resilient.