Zeroport és una plataforma creada l’any 2019 que agrupa entitats ecologistes, veïnals i polítiques en la lluita pel decreixement de les grans infraestructures aeroportuàries catalanes i per la fí dels fluxos d’hipermobilitat global.
A Barcelona, l’estiu de l’any 2019 es va fer una trobada de Stay Grounded, una xarxa internacional que lluita pel decreixement del transport aeri i els seus impactes. Fruit d’aquelles jornades, surt un grup de gent d’aquí que es comença a reunir per compartir inquietuds i que acabarà decidint impulsar la creació de Zeroport a finals d’aquell mateix any.
D’entrada, el focus el posem en el port de Barcelona i en l’aeroport del Prat, dues infraestructures que comparteixen dinàmiques expansives i models de governança semblants. L’aviació i el transport marítim són grans consumidors de recursos fòssils i, per tant, són sectors que s’han de racionalitzar i fer-los servir el just i necessari. És evident que hi ha una crisi energètica i la lògica ens diu que aquests sectors no poden créixer infinitament.
El que està en joc no és només el futur de Barcelona com a ciutat sinó un model de país i, per això, participem d’altres lluites del territori com ara la campanya Stop Jocs Olímpics Pirineu o l’oposició a l’ampliació de l’aeroport de Girona i la seva connexió amb trens d’alta velocitat fins a l’aeroport del Prat.
Una qüestió de supervivència
Com més asfaltem i destruim el territori, més díficil ens posem la nostra pròpia supervivencia. El port i l’aeroport provoquen una part molt important de la contaminació que patim a Barcelona. Com més s’ampliïn aquestes infraestructures, més contaminació provocaran: contaminació atmosfèrica, lumínica, acústica, emissions de partícules…
Nosaltres volem una ciutat més humana, a mida de les persones que hi viuen i no dels turistes. Hem d’acabar amb un model que contribueix a l’esgotament dels recursos i que, a més, genera llocs de treball precaris i provoca l’expulsió del veïnat a través de la gentrificació.
Una ciutat basada només en el sector serveis i que ha oblidat la importància del sector primari està abocada al fracàs. Ens cal una ciutat que no fomenti la mobilitat global i que tingui en compte la producció de proximitat.
El monstre amagat
El Port de Barcelona és el gran monstre amagat. Ara mateix, té en marxa tres projectes d’ampliació de la seva activitat. De la nova terminal de creuers se’n parla una mica però de les ampliacions del moll de càrrega i de la construcció dels nous accessos ferroviaris que afecten la llera del riu Llobregat ningú en diu res. I això que el projecte ferroviari compromet directament a la nova zona de protecció d’aus que té pendent d’executar la Generalitat…
Pèrdua de sobirania
Per altra banda, cal recordar que el delta del Llobregat és el segon espai humit en importància de Catalunya i ja ens n’hem carregat el 60%. Parlem d’un dels terrenys més fèrtils d’Europa i un dels més importants pel que fa a biodiversitat. Ara mateix, només queden unes 4.000 hectàrees de terreny lliure de ciment que, a tot estirar, podrien alimentar a 40.000 persones. Antigament, entre el Delta del Llobregat, el Maresme i el Vallès es produïa una gran quantitat d’aliments. Fins i tot se n’exportaven. Teníem una gran capacitat de sobirania alimentària. Avui, aquesta capacitat és ínfima i ningú parla de com reforçar el sector primari.
L’altre gran tema és la sobirania hídrica. Sota el delta hi ha dos aqüífers. El superficial ja està més que matxacat però l’aqüifer inferior és una gran quantitat de reserva d’aigua que és estratègica en casos de sequera i que, si tenim en compte el que està passant ara mateix, val més que cuidem.