El Sindicat té com a missió organitzar les llogateres i els llogaters i defensar el dret a l’habitatge, a una llar i un lloguer digne caminant cap a l’objectiu final: la desmercantilització de l’habitatge.
El sindicat es presenta públicament l’any 2017. La feina, però, havia començat mesos enrere a partir d’un grup de persones que, majoritàriament, ja estaven vinculades al moviment en defensa del dret a l’habitatge. El que es va considerar en aquell moment és que calia una organització que pogués aglutinar a les persones que viuen de lloguer. La bombolla hipotecària ja havia esclatat feia estona i, el que passava, i continua passant, és que se n’estava definint una de nova centrada en el lloguer.
El projecte neix a Barcelona, però, des del primer moment, ha buscat créixer a tot el territori català. Per facilitar la replicabilitat s’han elaborat guies que expliquen els principis bàsics de l’acció sindical, de l’organització, de la comunicació, etc. Això si, no es tracta d’exportar un model o dir com s’han de fer les coses perquè entenem que ha de ser la gent que es mou i que milita en cada territori qui decideixi el moment i la forma de portar aquesta lluita.
Si ens organitzem, tenim més força
El sindicat és una organització que vol agrupar a tothom que viu, o vol viure, de lloguer amb l’objectiu, d’una banda, de fer conèixer i valdre els drets de les llogateres -i, per tant, organitzar-nos col·lectivament per tenir més força en la defensa dels casos, assessorar-nos mútuament i acompanyar-nos en processos de negociació- i, d’altra banda, aprofitar aquesta organització per tenir un pes més gran i una veu pròpia que permet impulsar reformes en l’àmbit legislatiu com la Reforma de la LAU (que va fer que els contractes de lloguer fossin més llargs) o la Regulació dels preus de lloguer, per posar només dos exemples.
Al cap i a la fi, tant en el cas de la defensa dels casos concrets com en el cas de les iniciatives centrades en la comunicació o en la pressió sobre les institucions, la idea que hi ha darrere és que si ens organitzem, tenim més força. El fet és que, a l’altra banda, el lobby immobiliari i el rendisme fa molt de temps que està organitzat i fa molt de temps que defensa corporativament els seus interessos, per tant, calia que la gent llogatera també ho fes.
El lloguer no és, ara mateix, una opció estable, digne i/o segura de tinença d’habitatge. Fins i tot les persones que tenen un lloguer i el poden pagar, no tenen cap mena de protecció quan se’ls acaba el contracte. Els hi poden pujar el lloguer sense cap límit o expulsar-los perquè volen fer lloguer turístic o de temporada. Hem de fugir de la idea que l’habitatge és només un problema per les persones vulnerables. Amb el lloguer, ningú està fora de perill perquè, en el marc actual, el lloguer té aquesta inestabilitat intrínseca.
Les comissions de treball
L’estructura del sindicat respon al tipus d’activitat que fem. Tenim una comissió que s’ocupa de tota l’acció sindical. Això suposa, rebre en assemblea a les persones que venen a explicar el seu cas i assessorar-nos mútuament amb el coneixement acumulat. No hi ha un expert que t’assessora sinó que és la gent que ha viscut situacions semblants i que té un coneixement que surt de la mateixa experiència, qui facilita aquest suport mutu. L’acció sindical inclou el seguiment de tots els casos, l’acompanyament en negociacions… Les negociacions, en la seva majoria, passen d’una manera bastant discreta però hi ha casos que s’encallen i que exigeixen, per exemple, accions de denúncia pública o posar llum sobre pràctiques concretes d’alguns dels arrendadors. Tot això és el que es treballa el grup d’acció sindical.
Després hi ha un altra part de la feina centrada en l’elaboració de continguts, de programa i, també, de comunicació. Tot això vinculat a l’acció institucional, és a dir, a la pressió que fem cap a les administracions perquè facin determinades polítiques o reformes. És un equip de persones que no només s’encarrega del programa del sindicat en matèria de polítiques d’habitatge i de lloguer sinó que també fa la interlocució directa amb les administracions i els poders polítics per poder canviar les regles del joc.
Finalment, tenim la comissió d’organització i extensió que s’ocupa que la maquinària funcioni i que el sindicat pugui continuar subsistint amb absoluta independència econòmica. El sindicat se sosté a base de les quotes de les afiliades -el 90% dels ingressos-, del marxandatge que es ven i dels diners que poden sortir d’alguna activitat remunerada com ara determinades xerrades. L’altra tasca d’aquesta comissió és l’extensió del projecte, sigui territorialment per tot Catalunya o creant seccions que agrupen les llogateres afectades per grans propietaris (La Caixa, Cerberus….).
Un espai feminista
Des del principi el Sindicat ha tingut clar que volia ser un espai feminista. Hi ha un Grup de dones que treballa el tema però sense fer recaure només en les dones la responsabilitat de construir una organització feminista. Es va apostar per crear un espai on es poguessin trobar les dones del sindicat i, des d’aquest grup, s’han organitzat, per exemple, formacions a les plenàries o a l’escola d’estiu, i s’han elaborat propostes -pel que fa a continguts o programa- amb aquesta perspectiva. També hem fet un procés intern per parlar, des de la perspectiva feminista, de l’organització interna del sindicat: tenir-ho present en el funcionament quotidià, revisar les dinàmiques des d’aquest punt de vista, etc.
En conjunt, el sindicat és molt paritari en la seva militància i força feminitzat pel que fa a la gent que s’acosta a l’assemblea amb els seus casos.
Cada dos mesos fem una assemblea plenària on acostumem a combinar en l’ordre del dia aquells temes urgents a resoldre amb debats de fons que hem de tenir i sobre els quals va bé anar forjant un posicionament comú. Això permet que aquestes plenàries siguin un espai d’elaboració i debat.
A banda, tots els estius fem una escola de formació i marxem juntes un cap de setmana. És un molt bon moment perquè tota la gent es trobi i -a banda de les formacions que organitzem- fer cohesió de grup. Al Sindicat som més d’un centenar de persones les que hi participem de manera activa i diaria. En el dia a dia, fas feina a la teva comissió o al grup de treball però no estàs en contacte permanent amb tothom i, per això, aquestes trobades són molt útils.
Després també hi ha un grup d’acollida a la nova militància que s’ocupa que cadascú pugui participar en la mesura que li sigui possible i, alhora, se senti part del col·lectiu. Procurem tenir l’alerta posada sobre que la gent hi estigui bé al Sindicat i que sigui un espai amable per militar.
Som conscients que el gruix de persones militants som més blanques, amb més estudis i una determinada posició social que la mitjana de les persones que s’acosten a l’assemblea pel seu cas. Sí que hi ha persones, dins el col·lectiu, amb origen migrant i amb bagatges socials, econòmics i culturals diversos però és evident que podrien ser més. Som conscients que aquesta, no és una circumstància només del Sindicat sinó que les vies de participació social i política tenen tots aquests biaixos de classe i que els hem de treballar.
Acabar amb l’especulació
El problema principal és que les polítiques que regeixen l’habitatge l’entenen més com un bé de mercat que no pas un dret a ser garantit i això fa que, a l’àmbit de ciutat, hi hagi fons d’inversió, el lobby immobiliari, el rendisme que considera Barcelona com una mina d’on extreure recursos, d’on extreure beneficis. El fet que no hi hagi una regulació que protegeixi els drets de la gent llogatera fa que, per exemple, qualsevol millora en els barris -com poden ser ara les superilles o la pacificació de carrers- puguin acabar sent una amenaça pels veïns. Perquè, arran d’aquestes millores, pot passar que els vulguin pujar el lloguer o els vulguin, directament, expulsar per treure més rendiment. Nosaltres no esperem que això se solucioni per la bona voluntat dels fons d’inversió i els rendistes sinó perquè existeixin unes regulacions que impedeixin que això passi. Per tant, per fer una ciutat més vivible, necessitem un parc públic d’habitatge de lloguer molt més gran del que tenim i necessitem regulacions que impedeixin l’especulació.