SAP Muntanya

La Coordinadora d’entitats de la zona del Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya integra a un conjunt d’entitats veïnals que tenen com a objectiu la defensa d’un sistema sanitari totalment públic i de caràcter universal.

Les associacions de veïns de 9 Barris tenen una llarga tradició de lluita. Durant dècades, com a altres indrets de Barcelona, el veïnat hem lluitat per la dignificació dels nostres barris i la vida de les persones. Hem reclamat escoles, transport, equipaments i, és clar, una de les reivindicacions importants ha estat el tema de la salut.

La plataforma neix com a resultat de les mobilitzacions ciutadanes del 15-M de l’any 2011, una data que coincidia, a més, amb el primer aniversari de les grans retallades al sistema sanitari públic català. Va ser aleshores quan vam decidir que havíem de sumar esforços i que les entitats havíem de treballar conjuntament. Així va néixer la Plataforma d’entitats de la SAP Muntanya que agrupa les vocalies de salut de les diverses associacions veïnals de 9 Barris i també entitats de Sant Andreu.

Som un grup molt cohesionat i una de les nostres eines principals és cuidar-nos i tenir-nos presents. Sempre amb respecte. Quan un dels nostres té un problema li donem suport. Ens cuidem. Compartim la lluita i també els nostres problemes. Aquest és el secret que ens ha permès fer camí tants anys.

Un sistema sanitari que respongui a les necessitats de la gent

L’entitat té com a objectiu la defensa de la qualitat assistencial de tots els equipaments sanitaris públics, els Centres d’Atenció Primària i l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, que és centre de referència per més de 400.000 barcelonins.

Volem un sistema sanitari que respongui a les necessitats de la gent. Un sistema que funcioni, on la gent sigui ben atesa i on la primària tingui els recursos que necessita. Hem aconseguit que, periòdicament, les entitats ens reunim amb les direccions dels serveis, amb els CAP de referència, amb l’Hospital del Vall d’Hebrón i amb representants del CATSalut.

Això és una part de la nostra feina i l’altra, que és la que ens caracteritza, és el treball amb la comunitat per detectar els problemes i les necessitats de la gent. Per poder detectar els problemes és imprescindible la creació d’una xarxa. Les mesures, projectes i programes han de respondre a les demandes de la comunitat. La clau està en aconseguir que les persones més vulnerables, les afectades que pateixen tota aquesta situació, s’empoderin i s’involucrin en la lluita per transformar la societat.

La salut comunitària com a perspectiva

Partim, doncs, d’una perspectiva de salut comunitària i, per tant, a banda de vetllar pel bon funcionament i la millora de la xarxa d’equipaments sanitaris públics, tenim en compte altres factors determinants de la salut com la situació socioeconòmica que pateixen molts dels nostres barris o el greu problema de l’habitatge.

El que fem és treballar des de les entitats veïnals per fer xarxa i entomar la problemàtica que es deriva de les situacions de carència que hi ha als barris. Salut comunitària ha de ser “per a” i “amb” la comunitat. Si tu no coneixes el territori on has de treballar, quins són els seus problemes i no escoltes i tens en compte a la gent que hi viu no podràs fer bé la feina.

També, des d’aquesta visió global de la salut, considerem bàsica la millora de la qualitat de vida del veïnat i, per això, incidim en temes d’urbanisme, com ara les barreres arquitectòniques i l’accessibilitat o les condicions dels habitatges on tenim problemes greus com ara l’aluminosi.

Considerem que cal treballar molt més en prevenció i educació: invertir en la creació d’espais de salut comunitària, fomentar l’educació en salut a escoles i instituts, dotar de recursos l’educació sexual i reproductiva i, sobretot després de la pandèmia, cuidar la salut mental de la gent. L’augment de la inversió és imprescindible però no hem d’oblidar la necessària coordinació entre els recursos existents i l’establiment de paràmetres que permetin l’objectivació de resultats.

L’amenaça de la privatització

La privatització és la principal amenaça al nostre sistema de salut. Hi ha una gran ofensiva per destruir el sistema sanitari públic i la pandèmia els hi ha donat ales. Arriben les grans multinacionals i els fons d’inversió -com ja podem veure, per exemple, en els centres sociosanitaris dels nostres barris- i no hi ha cap contrapes per aturar el seu avanç. És un sistema pervers on les empreses es mouen amb impunitat, sense donar dades. El Catsalut externalitza serveis i després no és capaç de controlar com es gasten els diners ni tampoc quina és la qualitat assistencial. D’allò que gestiona l’ICS podem obtenir dades i indicadors de qualitat però dels serveis externalitzats no hi ha manera. No hi ha eines per objectivar els resultats. Hi ha una gran opacitat i el que nosaltres reclamem és transparència.