Mujeres Pa’lante

Mujeres Pa’lante som un grup de dones de diversos països d’origen que gestionem i compartim un espai per trobar-nos, reconèixer-nos, acompanyar-nos, exercir la solidaritat i trobar un camí comú per aconseguir un món millor i més just per a tothom.

Mujeres Pa’lante és un punt de trobada, d’acollida i de suport mutu entre dones migrades. El que ens va impulsar a crear l’entitat, l’any 2007, va ser la manca d’espais per persones migrants. A partir de les situacions que nosaltres mateixes detectàvem, com a persones migrades que som, vam pensar que era molt important tenir un lloc on fer xarxa i deixar de sentir-nos soles. Un espai, també, per compartir informació i coneixements sobre, per exemple, el procés de regularització o qualsevol altre tràmit administratiu. Avui, La Casita -que és la nostra seu a L’Hospitalet- acull activitats de tota mena i ofereix un lloc on trobar-se, fer un curs o utilitzar la biblioteca, els espais de treball amb ordinadors o el racó infantil.

Acollida i formació

Dins de les nostres línies d’actuació, una de les àrees més rellevants és la d’acollida. Oferim orientació sociolaboral, informació sobre com continuar els estudis i un munt de cursos d’idiomes (català, castellà, anglès). També donem eines per trencar la bretxa digital amb cursos d’informàtica bàsica i d’iniciació a l’ús dels telèfons intel·ligents.

Entre els serveis gratuïts amb què comptem destaquen l’assistència jurídica amb un grup d’advocades i l’acompanyament psicològic de Psicòlogues sense fronteres. També fem tallers de desenvolupament personal amb activitats com ara ioga o pintura, que serveixen també per fomentar la creació de grup i l’enxarxament entre les dones. Finalment, treballem el vessant cultural i social a partir de sortides i visites a espectacles i activitats diverses.

A partir de l’activitat desenvolupada per l’associació ha sortit un nou grup -que ara ja és autònom- que ha creat la Cooperativa Mujeres Pa’lante. Una cooperativa que es dedica, sobretot, a fer cursos de formació sociolaboral.

Feministes, antimasclistes i antiracistes

Per nosaltres la perspectiva feminista interseccional és el fil conductor de tot el que fem i el que estructura la nostra feina. Posar la vida i les cures al centre i pensar com ens ajudem entre totes per fer una societat col·laborativa i no patriarcal és el més important. I, a més, hi afegim la nostra perspectiva de persones racialitzades. El que nosaltres demanem és que tothom sigui tractat de la mateixa manera i, això, és una cosa que les nostres ciutats encara no fan.

Un altre de les nostres línies de treball és la prevenció de la violència de gènere, una xacra que afecta especialment a les dones migrades per la situació de vulnerabilitat que pateixen i la manca de xarxes de suport. Fem cursos de formació contra les violències de gènere i, un grup de voluntàries, oferim acompanyament a les dones que ho demanen. També fem xerrades informatives i de sensibilització sobre el tema.
Per altra banda, com a eix del treball antiracista que desenvolupem tenim els tallers contra els estereotips dirigits al veïnat de la ciutat. El seu objectiu és conscienciar sobre les situacions que pateixen les persones migrades i desmuntar falsos mites sobre els migrants. En el mateix sentit, a banda d’impulsar mocions antiracistes a diversos ajuntaments catalans, també donem suport a campanyes com Regularizacion ya! o la campanya per la ratificació del conveni 189 i la dignificació de la feina de les treballadores de la llar.
Alhora, organitzem el cicle Que pasa en el mundo? on convidem a les defensores de drets humans de diferents països que passen per la ciutat de Barcelona a explicar-nos les seves realitats i les lluites que protagonitzen. Fins ara, dins aquest cicle, hem fet xerrades amb dones de Mèxic, Filipines, Bolívia, Colòmbia…

Violència institucional i Llei d’Estrangeria

Nosaltres hem lluitat molt contra la violència institucional vers les persones migrades. A les administracions públiques hi ha un racisme i una falta de sensibilitat molt gran respecte a l’atenció de les persones migrades. Hi ha moltes barreres que obstaculitzen la participació de les persones migrades a la ciutat. Calen traductores, mediadores de salut, promotores de salut comunitària i de prevenció en violència de gènere…

Pensem, per exemple, que dir-li a una dona migrada sense papers que ha patit violències que vagi a la policia no és el camí perquè, com tristament hem vist moltes vegades, la por a ser ella mateixa expulsada fa que no denunciï el cas. Un altre tema és l’accés a l’habitatge que, si ja és complex per totohom, encara es complica més en el cas de les persones migrades. O la salut, un àmbit on per moltes persones nouvingudes és molt complicat relacionar-s’hi sense la figura de la mediadora.

Ens sembla evident que la Llei d’estrangeria espanyola és un altre dels grans obstacles i encara demanem la seva derogació i la regularització de les persones sense papers. És una llei injusta que ens condemna a ser ciutadans de segona.