La Morada aposta per un model d’habitatge cooperatiu feminista i LGTBIQ+ que es materialitzi en un projecte de convivència que representa una altra manera d’organitzar i sostenir la vida i els afectes més enllà de la dicotomia personal/polític, individual/col·lectiu o públic/privat.
La Morada som una cooperativa feminista d’habitatge en cessió d’ús ubicada al barri de Roquetes de Barcelona. El projecte l’impulsem un grup de dones lesbianes, trans i d’altres identitats que venim de la militància, sobretot a Barcelona, en el moviment transfeminista autònom.
El projecte va començar a funcionar l’any 2018. Primer vam constituir-nos com a associació i després ja com a cooperativa. Quan vam arrancar el projecte ja compartíem un seguit d’experiències amb la violència immobiliària que impera a la ciutat i vam decidir buscar la manera de poder conviure juntes en un model que ens permetés combinar els espais privats amb els comunitaris.
És una cooperativa petita amb només dotze habitatges previstos. En formem part disset persones i això implica que hi ha molta feina i poca gent. És un procés llarg. Cal molt esforç i, sovint, tenim la sensació que no ens dona la vida per fer-ho tot.
Som feministes i intentem ser coherents amb això a l’hora d’organitzar-nos i definir el nostre funcionament. La presa de decisions, per exemple, és per consens. Mai hem fet una votació. Hem hagut d’allargar processos però al final sempre trobem una decisió comuna amb la qual totes ens sentim còmodes. Aquesta manera de fer ha provocat, a vegades, que els tècnics ens pressionessin però nosaltres tenim els nostres tempos.
Comunitat de cura
Generar espais on conviure de manera comunitària és positiu per transformar les ciutats. En el futur, quan les persones que viuen així es facin grans tindran una part de les seves necessitats cobertes per la mateixa comunitat.
A la nostra ciutat, hi ha molta gent gran que viu sola i no pot ni baixar al carrer sense ajuda. Si generem edificis on la mateixa comunitat que hi viu és també una comunitat de cura contribuïm a trencar l’aïllament i la soledat que pateix tanta gent.
Un procés d’aprenentatge
L’edifici està dissenyat de manera que es pugui adaptar a les necessitats de la cooperativa i de les unitats de convivència al llarg del temps permetent augmentar o disminuir la mida dels habitatges.
Tenim la sort de comptar amb un equip de tècnics i amb una cooperativa d’arquitectes que ens ajuden molt. Treballar conjuntament i prendre decisions sobre com serà l’espai i els seus usos és molt enriquidor. També hem fet un aprenentatge molt interessant sobre economia, sobre finances ètiques, sobre molts aspectes necessaris per dur a terme el projecte i que desconeixíem.
Una altra pota que hem considerat important i a la que hem dedicat temps i esforços des del principi del projecte és la d’endinsar-nos i participar del teixit associatiu del barri de Roquetes de Barcelona que és on es construirà l’edifici. Volem formar part de la xarxa del barri i no ser un bolet que apareix aquí de cop.
Límits i reptes de l’habitatge cooperatiu
De tota manera, cal dir que avui en dia els projectes d’habitatge cooperatiu encara són elitistes perquè no són accessibles per tothom. La quantitat de diners que necessites per entrar-hi no és tanta com si haguessis de pagar l’entrada d’un pis al mercat lliure però no és petita i deixa a molta gent fora.
Una altra dificultat és que les administracions públiques no es decideixen a fer una aposta gran per aquest model. Nosaltres, per exemple, construïm sobre sòl privat perquè el projecte s’emplaça a un solar titularitat de La Dinamo que ens va ser adjudicat via convocatòria oberta. Això ens limita el ventall d’ajudes a les quals podem accedir. No es té en compte que nosaltres el que estem fent és treure un sòl privat de mans de l’especulació i convertir-lo en habitatge protegit. Per tant, estem contribuint a fer créixer el parc d’habitatge social de la ciutat.