Cúrcuma és una cooperativa de professionals de l’àmbit psicosocioeducatiu -amb mirada transfeminista, comunitària, interseccional i antiracista- que treballa en la prevenció de les violències masclistes i l’assetjament escolar.
Les violències masclistes ens toquen a totes al llarg de tota la nostra vida. Poden prendre formes diferents però, malauradament, en tots els espais que habitem podem rebre aquestes violències.
Nosaltres som un projecte feminista, és el nostre punt de partida i allò que ens dona sentit. La nostra és una tasca d’anar teixint i generant aliances per posar al centre la mirada comunitària feminista i restaurativa i transformar els espais que formen part de la nostra quotidianitat.
Volem contribuir a canviar l’imaginari social des del feminisme i l’economia solidària. Considerem que el model cooperativista també és part d’aquesta mirada feminista que intentem que tingui a veure amb els serveis que oferim però també amb les pràctiques que tenim dins de la nostra entitat.
La interculturalitat és un dels elements que forma part de les arrels del projecte de Cúrcuma però que, des de principis de 2019, hem potenciat i revisat per aconseguir que el nostre equip sigui més divers. Ens adonem que si volem interpel·lar a tota la població dels territoris on estem treballant necessitem també incorporar nosaltres aquesta diversitat.
A Cúrcuma, tenim una filosofia creative-commons. Creiem que les experiències que funcionen s’han de difondre i compartir. Això també forma part de la mirada feminista. Voldríem que totes les experiències positives es poguessin replicar arreu i, alhora, amarar-nos nosaltres de les mirades i projectes d’altres entitats.
Educació, formació i acompanyament
Des de la nostra cooperativa, dissenyem i oferim serveis educatius i de formació en la prevenció de les violències masclistes i l’assetjament escolar. Fem coeducació des d’escola bressol fins a secundària i treballem amb alumnat, professorat i famílies. Sovint desenvolupem la nostra tasca a partir del teatre de les oprimides, dels contes, de l’art i de la creativitat enteses com a eines de transformació social. També fem formacions sobre temes de feminisme, sexualitats, violències masclistes, LGTBI-fòbia… Les fem tant per entitats i organitzacions com per tècnics i tècniques de les administracions públiques, sobretot, municipals. Finalment, tenim l’àrea de facilitació i acompanyament de grups que és la més petita en volum de feina.
La importància dels punts liles
Els punts liles generen un espai de seguretat i acollida que fa que molta gent acabi compartint les seves experiències. El seu objectiu últim és que la ciutadania se senti interpel·lada i es faci seva la responsabilitat comunitària que tenim de desmuntar el patriarcat i els impactes que genera en la manera d’habitar la ciutat.
Els punts liles nocturns, lligats a l’oci i la festa, són els més comuns però des de ja fa temps treballem força els punts diurns i situats en espais quotidians. Aquesta modalitat ens serveix per arribar a molta gent que no transita els espais d’oci dels joves com ara famílies, infants o gent gran. També, situant-los fora del centre de les ciutats i portant-los als barris, ens acostem a grups de població i a realitats més diverses on abans no arribàvem.
Per exemple, l’experiència amb dones adultes grans -de vuitanta i noranta anys- és molt potent. Dones que mai havien nomenat les seves històries de vida ho fan a peu de carrer, col·lectivitzant les seves experiències amb les violències masclistes i fent visible el seu caràcter sistèmic i global. Això, a més, succeeix dins un marc específic on se’ls reconeix la seva capacitat de resiliència i on es volen reivindicar les estratègies de resistència que han anat teixint les dones al llarg de la història. Tot plegat, des de la força que té aquest treball intergeneracional i de suport mutu, acaba esdevenint un acte revolucionari.
Actualment, hi ha molta demanda de punts liles i això provoca que entitats i empreses que no tenen res de feminista entrin en un tema que els interessa en la mesura que l’interpreten com a nínxol de mercat i una nova via de negoci. És per això que necessitem més entitats feministes que se n’ocupin, sobretot fora de l’àrea metropolitana.