Cooperativa Candela és una entitat sense afany de lucre fundada l’any 2004 a Barcelona amb l’objectiu de contribuir a una transformació social basada en l’educació en valors amb perspectiva feminista i comunitària.
Avui, Candela és una cooperativa de treball, però vam néixer com a col·lectiu polític i després vam passar a funcionar com associació. Treballem en l’àmbit de l’educació fent prevenció de les violències masclistes, educació sexual i temes de diversitat sexual i de gènere.
Ens organitzem en diverses potes. Fem formació i sensibilització. Elaborem material propi en forma de guies i altres recursos pedagògics. També tenim la Lore -el projecte d’atenció, assessorament i acompanyament a joves en temes de sexualitat i de relacions- i el projecte de colònies per joves LGTB que abans es deia Oasis i que ara es diu Bandada.
El projecte va sortir de les ganes de començar a fer educació feminista en un moment, any 2004, molt diferent de l’actual. Una de les coses que ens defineix és que, nosaltres, primer érem activistes feministes i, des d’aquesta militància, vam crear l’entitat. Per tant, la perspectiva feminista i la feina de carrer ens acompanyen d’origen. Venim dels moviments socials anticapitalistes, feministes i LGTB.
D’ençà que vam començar fins ara, han sortit un munt d’entitats que es dediquen a l’educació feminista i això és positiu. Són entitats que en un primer moment es concentraven a la ciutat de Barcelona, però que després han anat extenent-se per tot Catalunya. Això permet que la feina la facin les persones que treballen des del territori, des de la proximitat.
Les coses han canviat molt, però encara tenim la mateixa necessitat d’acompanyar a la gent jove i contribuir a fer que tinguin relacions més sanes, una sexualitat més plena i a continuar treballant per acabar amb el masclisme.
Un projecte en constant evolució
El nostre focus d’activitat són, sobretot, les persones joves i tot allò que orbita al voltant d’elles. És a dir, la comunitat educativa, les famílies i les institucions, sobretot les tècniques municipals (d’igualtat, joventut, educació…). Vam començar amb un projecte petit de tallers que es deia Sexualitat, amor i violència i, aviat, vam veure la necessitat de treballar també altres temes com les masculinitats o l’empoderament de les noies. Després van aparèixer les xarxes socials i, amb elles, noves violències que no volíem obviar. També hem creat projectes en altres formats com la Lore que és el projecte d’atenció i que va sortir de la sensació que, per alguns joves, els tallers puntuals quedaven una mica com un bolet i que calia oferir un espai que fes possible la continuïtat per a qui ho necessités. Les colònies Oasis van sorgir d’una manera semblant. Vam veure la necessitat d’oferir un espai segur als joves LGTB, de crear un model d’oci lliure d’homofòbia i, per això, ens vam decidir a engegar-les.
El nostre creixement ha sigut bastant coherent en el sentit que ens hem anat adaptant a allò que detectàvem que feia falta. Per exemple, ara, arran del que hem viscut a la pandèmia -i de l’augment del nivell d’autolesions i dels intents de suïcidi entre la població més jove- veiem molt clar que és necessari obrir una línia que treballi específicament la cura en salut mental.
Cuidar-se en un sector precaritzat
Cuidar-nos a nosaltres mateixes com a membres del col·lectiu no és senzill. És un projecte de feina i, com passa a la majoria de cooperatives, som treballadores autoexplotades. Això si, som companyes i ens donem suport. Quan una no passa per un bon moment, no està fina o no pot intensificar el ritme de feina, no passa res. Hem treballat molt en el règim intern de les treballadores de la cooperativa i intentem tenir en compte les diverses conciliacions -no només la cura de la canalla- però costa perquè la precarietat és forta. Sí que hem pres decisions com ara respectar els horaris i el descans dels caps de setmana o no programar activitats els divendres a la tarda. Ho fem en la mesura que podem.
Per altra banda, com passa molt sovint dins la comunitat educativa, treballem amb molta gent d’orígens diversos, però aquesta gent no està representada a l’entitat. En el nostre cas, si que ho estan en la feina de talleristes, però no com a sòcies. Fem molta formació interna sobre el tema però som conscients que, aquí, tenim una mancança que continuem treballant.
La necessitat d’un canvi estructural
Ara mateix, si ens centrem en l’àmbit de l’educació, les condicions en què estan i treballen escoles i instituts són invivibles. Hi ha hagut un pas enrere per la manca de recursos i els professionals treballen sota molta pressió. Això fa difícil que la gent tingui temps, mitjans i energia per plantejar-se, per exemple, canvis com la introducció de l’educació feminista de manera transversal dins un institut. El que tenim ara recau sobre les voluntats individuals i, si existeix, és perquè hi ha una part del professorat motivada i disposada a autoexplotar-se per fer canvis en el seu centre.
A Candela, tenim clar que el canvi ha de ser estructural i no pot dependre d’iniciatives personals perquè si aquestes persones marxen del centre, el projecte cau. Per construir una ciutat vivible cal fer millores en el sistema educatiu. Si fem escoles i instituts vivibles on la gent tingui temps i condicions de feina dignes la situació pot millorar. Per això, ens sumem totalment a les demandes sindicals de la comunitat educativa. És urgent que hi hagi canvis. Nosaltres partim de la idea que l’educació és la principal eina de transformació social i fem nostre el lema: Educació per canviar-ho tot.