Colectivo CASA

L’objectiu principal de CASA (Col·lectiu de coordinació d’accions socioambientals) és fer costat a organitzacions socials bolivianes articulades entorn de la justícia ambiental i la defensa dels drets de les dones.

Colectivo CASA neix al departament d’Oruro, Bolívia, l’any 2008 com a resultat d’un procés d’acompanyament a comunitats indígenes i camperoles en conflicte amb empreses mineres. Era un moment on es van aprovar molts permisos d’explotacions mineres a cel obert a la nostra regió que és el territori miner andí per excel·lència des dels temps de la colònia. Cal considerar, a més, que el 70% de la mineria a Bolívia està en mans d’empreses transnacionals. El que nosaltres exigim és la restauració dels nostres territoris. No volem compensacions econòmiques.

El feminisme com a necessitat política

A partir de 2013, el projecte fa un gir i es decideix treballar només amb les dones de les comunitats. Això és fruit de l’anàlisi i de la constatació que el protagonisme femení era evident en les mobilitzacions, en l’activació dels processos comunitaris i en la força assembleària i col·lectiva, però en els moments de negociació amb els operadors miners la presència femenina era mínima o nul·la. Aleshores és quan nosaltres comencem a parlar d’injustícia de gènere als conflictes socioambientals i encetem l’Escola de justícia ambiental i de gènere.

Com a resultat d’aquest procés, l’any 2014 es crea la Xarxa Nacional de Dones en Defensa de la Mare Terra (RENAMAT), una organització de dones indígenes, originàries, pageses, pesqueres i regants afectada per operacions mineres o en resistència.

L’impacte de la mineria sobre els cossos de les dones

En aquell moment, tenim la necessitat de fer servir eines feministes tant per investigar com per fer acompanyament polític. Ens calia aprendre a reconèixer, nomenar, registrar i treballar sobre els impactes específics que pateixen les dones. Els Estudis d’impacte ambiental és evident que no estan pensats per recollir, per exemple, la quantitat de dones que acaben prenent antidepressius com a resultat de les fractures comunitàries causades pels projectes miners. Comencem a adonar-nos que hi ha una sèrie d’estratègies polítiques que s’activen des de la quotidianitat, des de l’àmbit de les cures i que cal deixar d’invisibilitzar-les. Aquesta feina veïna amb veïna, comadre amb comadre, germana amb germana és la que trena els fils invisibles que sostenen les lluites.

Des d’aleshores ens hem anat vinculant amb espais ecofeministes, de l’ecologia política feminista, del feminisme camperol i indígena de tota Amèrica Llatina. Tots ells ens han ajudat a entendre la necessitat d’aplicar una perspectiva feminista a la nostra tasca.

Línies de treball

Sempre hem considerat imprescindible documentar els processos i, per això, desenvolupem investigacions sota el principi de construcció col·lectiva de coneixement. Documentar els casos és necessari per poder fer la tasca de visibilització i denúncia de la vulneració dels drets de les dones en contextos de devastació o d’amenaça ambiental.

També treballem la incidència social. En l’àmbit local ho fem a partir del suport en la gestió de conflictes prioritzant les demandes específiques de les dones i, en l’àmbit nacional, amb la demanda de polítiques públiques que tinguin en compte l’especificitat de la problemàtica ambiental i els seus efectes en les condicions de vida de les dones indígenes i camperoles.

Finalment, tenim una altra línia de treball centrada en els processos de formació per a l’enfortiment de lideratges femenins a l’interior de les comunitats i a potenciar el paper de les dones en els espais de decisió i gestió. Per nosaltres, és important en tot el que fem donar un lloc de centralitat als afectes i a les emocions, treballar l’autoconfiança, cuidar-nos entre nosaltres i avançar al ritme que necessitem.