Les comunitats autofinançades (CAF) han demostrat que persones amb escassos recursos es poden organitzar per finançar-se i accedir a crèdit sense cap ajut extern. Per nosaltres, la CAF Dones Penedès és un repte de múltiples aprenentatges: econòmics, de gestió comunitària, d’associació de dones i de noves iniciatives per la transformació social.
El projecte de comunitat autofinançada (CAF) de Vilafranca del Penedès va començar l’abril del 2011 al caliu de la nostra implicació al Casal de les Dones del municipi. Al principi érem cinc, després vam arribar a ser catorze però, actualment, el grup el conformem vuit persones. Un tret que distingeix la nostra CAF és que la formem només dones, la majoria amb mirada feminista, però totes, és clar, amb l’experiència econòmica-social de ser dones.
El que ens va motivar a iniciar el projecte era crear una comunitat formada per persones de diferents orígens (Catalunya, Marroc, Colòmbia, Gàmbia…) i situacions econòmiques diverses i que ens poguéssim ajudar entre nosaltres. La idea, doncs, és dotar-nos d’una eina que permeti exercir la solidaritat econòmica entre dones que tant poden tenir feines estables com precàries o trobar-se en situacions d’atur.
Un banc assembleari
L’objectiu de la CAF és estalviar i facilitar-nos microcrèdits entre nosaltres. És un petit banc regit per uns estatuts que es decideixen de manera assembleària. El grup estableix quins són els terminis, les quotes de retorn del préstec, si es cobren interessos, si hi ha penalitzacions, l’import màxim dels crèdits… A la nostra CAF, per exemple, els crèdits s’avalen solidàriament entre totes les persones que formen part del grup. Per altra banda, els interessos que generen els crèdits els guardem en una caixa pròpia i serveixen per atendre urgències i per fer aportacions a altres projectes que, entre totes, decidim que són interessants.
Cada mes aportem una quota que és voluntaria. Si pots la poses i si no et va bé, no. Després, les persones que hi participen poden demanar crèdits per un import màxim de quatre vegades el total de les seves aportacions al capital de la comunitat.
Història i funcionament
Per començar vàrem tenir el suport dels companys que, l’any 2004, havien creat l’Associació de Comunitats Auto Financeres (ACAF) per promoure la creació de comunitats autofinançades a Catalunya i la resta del món. Durant la darrera dècada hem gestionat una seixantena de crèdits. La tendència predominant ha estat demanar petit crèdit de fàcil retorn. Les quanties sempre estan relacionades amb les necessitats de cadascuna (despeses mèdiques, domèstiques, personals, d’oci, celebracions…). El perquè del crèdit no és necessari expressar-ho al grup.
Per organitzar tota aquesta dinàmica utilitzem els estatuts que hem anat definint i actualitzant democràticament per consens des de l’inici. Fem una reunió mensual que comença amb un recompte del saldo disponible, les aportacions de capital, el pagament de les quotes de crèdits existents o la sol·licitud de crèdits nous. Apliquem la metodologia desenvolupada per l’ACAF -que beu de les múltiples experiències en microcrèdits desenvolupades arreu del món- i, per la gestió, fem servir Winkomun, una plataforma en línia lliure que ens facilita molt la feina.
Més enllà dels diners
Aprendre en grup, esquivar els obstacles i decidir entre totes formen part essencial del treball comunitari que fa la CAF. Gestionar temes de diners és també gestionar la confiança com a grup i les necessitats i emocions de les persones que els necessiten. Altres consideracions fonamentals en la gestió del projecte són el respecte i la suma dels diferents compromisos. Per altra banda, sentim que el grup és més que una fórmula econòmica per gestionar estalvis i microcrèdits.
La nostra trajectòria com a grup financer ha anat oscil·lant lentament, primer cap al creixement i la consolidació i darrerament cap al decreixement i l’estancament. Els darrers anys, per diferents motius personals i laborals, l’assistència i participació en les reunions va disminuir una mica però el problema més gros l’hem tingut després de la parada que va suposar la pandèmia. En un futur immediat, caldrà veure si el grup aconsegueix avançar o haurem de replantejar-nos el projecte. Un projecte, això sí, que considerem que encara té tot el sentit.