L’objectiu principal de l’aliança contra la pobresa energètica (APE) -impulsada per Enginyeria sense fronteres, la PAH i la FAVB- és buscar solucions als talls de subministraments i assenyalar, com a responsables, a les empreses i a les administracions que no prenien mesures davant aquesta situació.
L’any 2014, davant la creixent dificultat de moltes famílies per poder pagar les factures dels subministraments domèstics -i els talls en el servei derivats d’aquesta situació-, vam decidir formar l’Aliança contra la pobresa energètica.
Considerem que l’accés a aquests subministres és un dret i un element imprescindible per poder tenir una vida digna i, per tant, han d’estar garantits a tota la població. Però el nostre objectiu va més enllà perquè el que volem és la remunicipalització dels serveis bàsics i posar-los sota control democràtic. Creiem que hem de decidir entre totes quin tipus de model volem i implicar-nos-hi.
La Llei 24/15
Una de les primeres accions que ens vam proposar com a APE va ser impulsar, junt amb la PAH i l’Observatori Desc, la presentació d’una Iniciativa legislativa popular (ILP) que es va traduir en la Llei 24/15 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica del Parlament de Catalunya. La llei, que va ser aprovada per unanimitat, protegeix a les famílies vulnerables contra els talls i és una de les més garantistes en l’ambit europeu perquè pressuposa que els impagaments es produeixen per incapacitat econòmica i no per falta de voluntat de les famílies. Això implica que les companyies, abans de fer efectiu qualsevol tall, ha de consultar als serveis socials municipals si la persona o la família està en situació de vulnerabilitat. A més, el silenci administratiu s’ha d’interpretar com una resposta positiva.
Un cop aprovada la llei sobre el paper, hi va haver problemes en la seva aplicació perquè les subministradores encara feien talls. Des de l’APE, vam continuar denunciant aquests incompliments davant les empreses i les administracions fins que, l’any 2017, es produeix un punt d’inflexió arran de la mort d’una senyora a la ciutat de Reus. Un incendi, originat per una espelma, va provocar la mort de la Rosa, una dona de 81 anys sota seguiment de Serveis socials, a qui Gas Natural havia tallat il·legalment els subministraments. L’impacte mediàtic del cas i la reacció social davant els fets va suposar un gir en l’aplicació de la normativa que ens permet dir que, fins avui, la situació respecte a els talls està força controlada. Malgrat les dificultats en la implementació, cal dir que, com vam fer públic en un informe presentat a finals de 2020, la Llei 24/2015 ha evitat un mínim de 200.000 talls de subministrament de famílies vulnerabilitzades des de la seva aprovació.
La gestió dels deutes
Un altre tema en el qual hem treballat molt és en la gestió del deute que les companyies reclamen a les famílies. Durant molts anys, hem fet multitud d’accions (campanyes, concentracions, ocupacions d’oficines i seus… ) per pressionar a les empreses subministradores i exigir la condonació d’aquests deutes i l’establiment dels convenis previstos. El fet és que la llei 24/15 establia que la Generalitat i les empreses subministradores s’havien de posar d’acord per fer-se càrrec dels diners que les famílies no poden pagar, però no va ser fins a l’any 2020, cinc anys després de l’aprovació, que es va signar el primer conveni en aquest sentit. Aquest primer acord, fruit en bona part de la mobilització al carrer, va ser signat per la Generalitat i Endesa -que és la principal subministradora a Catalunya- i va ser un primer pas important però, ara com ara, encara no se n’ha signat cap més i, per tant, encara pressionem a l’administració perquè es facin efectius.
Funcionament i demandes
Cada quinze dies ens trobem a la seu de la FAVB per fer assessorament a les persones afectades. El primer que fem és la benvinguda, un espai que serveix per trencar el gel i espantar la vergonya que sovint carrega la gent que s’acosta a explicar les seves dificultats. La immensa majoria de les persones que s’acosten són dones migrants i, d’aquestes, moltes formen famílies monomarentals.
Nosaltres no som gestors, el que fem és donar les eines necessàries perquè aquestes persones s’empoderin. Elles són les protagonistes i nosaltres el que procurem és donar elements i acompanyar-les. En aquest procés obtenen coneixements sobre la seva situació i prenen consciència dels seus drets. Sovint, com que el sentiment de culpa és generalitzat, cal abordar el tema de la responsabilitat de les empreses i del fet que s’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones i les criminalitzen.