Apunts sobre salut. Un taller interessant, a Ca la Dona!

A perspectives us parlem del taller entorn Ciutat Vivible desenvolupat a Ca la Dona en el marc d’aquest projecte.

Aquí teniu continguts dels que es van parlar al grup que va debatre entorn la salut i la ciutat. Però llegiu-los tenint en compte que són, simplement, apunts!

Ah! i trobareu els apunts sobre els espais de relació si seguiu l’enllaç.

El grup de treball sobre la salut es va desenvolupar en la segona part de la sessió sobre Ciutats Vivibles. Es va demanar traduir el debat en format de mural (imatge inserida) i a partir d’ara trobareu escrites les notes que l’acompanyen.

Els vèrtex del mural representen opressions que ens travessen i algun símbol amb el que rebel·lar-nos-hi:

COS/ENTORN (natura):

CLASSE SOCIAL/DESIGUALTATS (estel roig):

MEDI AMBIENT/WIFI/TÔXICS (símbol “Nuclears no”):

PATRIARCAT/IDENTITATS PERIFÈRIQUES (símbol feminista):

Al centre hi col·loquem la VIDA, pequè és posant la vida i les cures al centre de la nostra mirada des d’on volem enfocar la qüestió de: “Com abordarem la SALUT des d’una perspectiva de ciutats vivibles?”

Quins són els factors materials o immaterials que ens poden proporcionar salut?

• Adoptar una perspectiva HOLÍSTICA de la nostra salut individual: no separar ment i cos,

• Estar en possessió plena del DRET AL PROPI COS és una qüestió imprescindible perquè cada subjecte gaudeixi d’una salut “adequada” (no sé quin adjectiu posar)

• Tenir accés un TRANSPORT PÚBLIC accessible econòmicament, amb una xarxa de desplaçaments desplegada en base a les necessitats humanes de transport (no només en hores “punta” d’horaris de treball…) i que arribi a tots els barris. Acabar amb la dictadura del cotxe i fomentar formes de mobilitat que no generin emissions de gasos d’efecte hivernacle i metalls pesants.

• La salut pública ha de ser veritablement PÚBLICA; de qualitat, universal, gratuïta, de medicina integrativa, etc. El sistema sanitari hauria de deixar enrere l‘ “hegemonia” de la medicina occidental i proporcionar a la població els coneixements i eines d’altres “escoles de medicina” com l‘ homeopatia, la medicina oriental, etc.

• Si volem gaudir d’una major salut ens hem de fer càrrec dels nostres propis residus (acaben als abocadors –> contaminació d’aqüífers; o s’incineren –> contaminació de l’aire), per cuidar l’entorn o a nosaltres mateixes. Per tant, des d’una perspectiva de salut, hem de fomentar la REDUCCIÓ DE RESIDUS.

• Per gaudir d’una salut psicològica, nutricional, emocional, física, etc., els SUBMINISTRAMENTS bàsics dels habitatges han d’estar garantits: llum, escalf, aigua, etc.

• Necessitem gaudir d’una SALUT MENTAL òptima, viure sense coaccions, tenir les necessitats materials resoltes…etc. Això està molt relacionat amb la VIOLÈNCIA DE GÈNERE i la CLASSE SOCIAL.

• No es pot gaudir d’una salut plena sense un HABITATGE de qualitat, amb unes condicions que permetin una estabilitat mínim, etc.

• L’ALIMENTACIÓ és imprescindible per gaudir d’un nivell de salut satisfactori. “Som el que mengem”, l’alimentació no s’ha d’entendre només com un acte en el que ingerim calories per obtenir energia. L’alimentació, des del punt de vista de la Sobirania Alimentària inclou el dret a produir els propis aliments, a què la manera de produir-los sigui culturalment adequada, a que estiguin lliures de transgènics i tòxics, a tenir el dret a participar i decidir sobre el propi sistema alimentari, etc.

• Tota la xarxa informal, de serveis públics, de suport mutu, etc. s’ha de desplegar al territori per tal d’aconseguir que la salut sigui una realitat per a totes les persones i per tant s’ha de dotar de RECURSOS ALS BARRIS.

A banda de tots aquests elements que s’han identificat, hem d’interpel·lar-nos a nosaltres mateixes en dues línies:

>> Foment de l’autogestió de la nostra salut a través de l’autoconeixement i l’autoconscienciació del nostre propi cos.

>> Ser subjectes actives i potenciar els MOVIMENTS SOCIALS relacionats amb la SALUT. En aquest sentit surten dues propostes:

1. Implementar/estendre el model de Roquetes de la taula de Salut de Barri. No està formada només per professionals, sinó que el veïnat és part implicada i sembla que tenen bons resultats.

2. Fomentar els menjadors escolars agroecològics. L’escola és un espai vertebrador de barri, un focus de transformació social a molts nivells, un punt de partida des d’on fer comunitat. A través d’una alimentació fomentada en model agroecològic s’aborden moltes qüestions relacionades amb la salut i es transgredeixen les fronteres del centre i s’arriba a la llar, al barri, etc.