Apunts… ciutats vivibles, a Ca la Dona

El 4 de febrer de 2017 vam gaudir d’un taller entorn la Ciutat Vivible a Ca la Dona. Hi vam ser una trentena de feministes, la majoria activistes de col·lectius diversos.

Veníem de Barcelona (Ciutat Vella, Vallcarca, Gràcia, Sants, Baix Guinardó, Canyelles, l’Esquerra de l’Eixample, Nou Barris, Horta, Fortpienc, Sant Antoni, la Dreta de l’Eixample i el Raval), i també de Rubí, Cerdanyola, Manresa, Vic, Igualada i Cornellà. Això ens va ajudar a tenir una visió força àmplia de diferents tipus de llocs (in)vivibles en els que passem els dies.

El treball que es va plantejar tenia en el seu punt de partida les perspectives feministes entorn la centralitat de la vida, la llibertat de ser i fer, la interseccionalitat o la màxima de què allò personal és polític. En el taller volíem aplegar dones que, amb aquesta base, vinguessin de l’activisme feminista a barris i a la comunitat, de l’activisme de les professionals de l’urbanisme, la geografia o l’arquitectura, i dels moviments socials en general.

Vam iniciar el taller abocant, entre totes, paraules que dibuixessin la ciutat desitjada. Són les que veieu, en vermell, a la imatge. Com és, la ciutat vivible que desitgem?

humana, desmercantilitzada

amable,feliç, maca

estimulant,  divertida, sexi

petita (o no)

segura, accessible, caminable, passejable, 

complexa i senzilla

tranquil·la, silenciosa, reflexiva

gratuïta, assequible, còmoda

adaptable, que flueix

educadora, llibertària, solidària, oberta, antiracista, justa, activa, lluitadora, animalista, internacionalista, interacial

intergeneracional, infantil, diversa, representativa, integradora, agermanada, 

lesbiana i trans

descolonial, antipatriarcal

mediadora, pacífica, que aculli el conflicte i l’aprengui a gestionar, que sigui (auto)conscient dels privilegis, igualitària

saludable, respirable, ecologista, florida, agroecològica, neta, natural, autoabastible, verda, sostenible

biolenta

autònoma, autogestionada, cooperativa

convivial, relacional, amb anonimat 

col·lectiva, comunitària

desobedient, irreverent, rebel

connectada

habitable i habitada

amb futur, present, passat

ecosistèmica i resilient

feminista

I, a partir d’aquesta pluja d’idees en forma de retrat, vam fer la sistematització que ve tot seguit.

Volem ciutats i pobles que posin les vides en el centre. Per tant,

• ciutats amb temps, i respectuoses amb els nostres temps
• ciutats dimensionades, de la nostra mida
• i en les que no hi hagi un trencament entre natura / espai urbà. La natura és dins la ciutat.

Ciutats que han de ser situades, contextuals, operacionals. Entreteixides amb les vides de les persones que les habiten, fetes a partir d’aquestes, i no des de planificacions abstractes que estan més enllà de la vida de les persones.

Perquè la ciutat som nosaltres, en acció permanent. Per tant, no estem reclamant com volem la ciutat, l’estem fent, dia a dia, des de tots els nostres espais de vida, siguin o no activistes.

Però el fer se sosté també en el que somiem i desitgem. En el que projectem per a transformar. Sovint les polítiques (urbanes) se n’obliden, d’aquesta part. Somiem, desitgem, fem, i reconeixem que el somni, el desig i el fer són centrals. I així som resilients davant les violències i inequitats de les ciutats.

La consciència d’aquesta acció permanent ens permet situar-nos com a subjectes polítics en relació. Ja siguem activistes conscients o no. El nostre dia a dia fa, manté, transforma. I es desenvolupa a través de xarxes que ens permeten enfortir-nos, donar-nos suport, treballar la corresponsabilitat i crear subjectes polítics que comparteixen i, així, tenir vides més saludables.

Les ciutats i pobles són l’espai anomenat “públic“, però també aquell que diem “privat“. Com diu una companya, si suméssim els metres quadrats de les cuines de casa, superarien els de les places o equipaments. Perquè no els considerem espais a tenir present dins l’urbanisme? Per tant, afirmem que espais públics i privats no existeixen de forma separada, no existeixen com a binomi, sinó que estan lligats, interrelacionats, són continuïtat uns dels altres.

Les ciutats són també el cos, els nostres cossos. Són com estem, les nostres emocions. Tot això forma la ciutat. La por que tenim en determinats carrers, l’alegria d’algunes places, la calidesa dels espais de trobada, el desconcert d’algú que es perd, etc.

Són la relació i allò comú. Però també la soledat, la privacitat, l’anonimat desitjat o no.

No ens oblidem, tampoc, que són espai d’economia, de treballs remunerats i no remunerats.

Però, què hi podem fer? Quines estratègies podem desenvolupar per arribar a la ciutat que volem? Partint de l’entorn que tenim, que no és transformable al 100%, de les nostres pròpies dificultats, i també de les experiències i sabers que tenim acumulats.

Davant l’hostilitat de les ciutats invivibles, parlem de:

• continuar fent xarxes, continuar aprenent a fer-les.
•  aparèixer, emergir. Reapropiar-nos de les ciutats. Són nostres, som nosaltres. Per tant, donar valor i fer visible el que fem i, sobretot, no esperar que ens donin legitimitat, sinó prendre’ns-la i anar actuant.
• generar llocs de diversitat: de llibertat per a ser i fer.
• i, per suposat, organitzar-nos i ser actives.

En tot cas, les institucions públiques, han de mirar i buscar tot això que es fa, per a recollir-ho i promoure-ho des de les polítiques públiques.

Després d’aquesta sessió inicial que vam fer totes plegades, vam dedicar trenta minuts a un esmorzar relacional per, després, dividir-nos en dos grups que van treballar dos temes: salut a la ciutat, i espais de relació. No us perdeu els respectius resums! seguiu els enllaços.